Déu-ni-do les visites que va provocar el post de la setmana passada. Sembla que això de parlar de persones a casa nostra és un tema sensible. I curiosament som les persones les qui tirem endavant els projectes, invents o indagacions de com funcionen les coses o de què cal fer per a treure'ls el major rendiment. I en el moment que aquest algú faci nosa, se'l ventilaran. Curiosament després ja ningú es recordarà de l'intrèpid. I un cop i un altre ho seguim fent. No n'aprenem.
Aquesta setmana a Lleida hem baixat al túnel de l'AVE que travessa mitja ciutat per sota. A mi m'ha enxampat en festiu i m'ho he perdut. Crec que de l'anterior cop que hi vaig anar potser han passat més de 10 anys. Pel que m'han dit s'hi ha anat algun altre cop. No sé. però si per fer la propera visita es triguen 10 anys més, ja m'agafarà des de la barrera... Aquest any, sembla que s'han prodigat les visites a instal·lacions amb cert risc. Ja hem passat per una clínica que s'ha renovat, l'any passat a un aparcament cèntric, una nova residència de gent gran i un aparcament on l'accés és únicament en ascensor o escales, sense rampa. Fa alguns anys vàrem anar als dos gran hospitals de la ciutat. No sé si hi hem de tornar o cal esperar 10 anys més. però són d'aquelles visites i accions que des de Bombers hauríem de fer molt més sovint.
Per una banda per a refrescar què i ha dins, com està distribuït, no cal punt per punt, però si tenir un esquema general del què hi ha i on hi ha les sales e instal·lacions més crítiques. Ja sigui perquè no tallis la corrent elèctrica a una planta de crítics o perquè hi ha els diferents dipòsits de gasos industrials i medicinals. I segurament a molts ens fa una mica de pal, sobretot si t'agafa preparant el concurs d'excarceració, que una part de l'entrenament la fas durant la guàrdia i una altra a les hores lliures de cadascú. També estem en plena preparació de les oposicions a caporal, sergent i oficial. Les darreres setmanes, qualsevol tema pertorba la preparació i planificació de tots aquells que s'hi presenten. Si ja de manera habitual cada torn té una dinàmica de fer durant els matins, que et treguin del parc a fer segons quina visita, sovint costa, i les darreres setmanes més.
En tot cas, cal que les visites siguin més pràctiques-operatives que purament un seguiment de les instal·lacions sobre un planell. Des del meu punt de vista personal, hi hauríem d'incloure on situaríem els vehicles, el primer lloc de comandament, on trobaríem els responsables i des d'on faríem una primera actuació o una primera incursió. Que és una feina a preparar des del despatx, però que un cop fas la visita, cal veure on ha de ser l'emplaçament dels camions i de la resta de l'operatiu. Recordo per exemple a IQEXE, on em va quedar molt clar que el centre de comandament s'ha de situar no només a una certa distància, sinó en un lloc de fàcil accés i amb capacitat de rebre no només altres vehicles de bombers sinó de la resta dels operatius d'emergència. Si una cosa vaig aprendre en aquell servei és de la importància del correcte dimensionament del servei i de la ubicació dels intervinents.
De fet, a les últimes pràctiques en les que es fa escalat de SISCOM2 a 3 i posteriorment a SISCOM4, una de les primes accions és trobar un lloc per a situar correctament el comandament. Però no cal anar a una escala tant gran. Els nous comandaments (les últimes promos de sergent i caporal) ja han après que cal tenir un domini de l'àrea externa. En aquest sentit, a Lleida qualsevol servei mínimament important manté un ordre des del minut zero. On es situen tots els bombers, mentre s'acaben d'equipar fins a aclarir què hi passa, on i de quina manera. A partir d'aquí organitzar-se en binomis o trinomis és molt més fàcil. El conductor que recull les identificacions de cadascú, els rols dels que entren, dels que revisen escala, els que fan de SOS, si cal fer un transicional... tot està perfectament orquestrat per a que el servei no ens sorprengui. I tot i això sempre hi ha sorpreses.
Per això, la importància de tenir planificat cadascun dels serveis. A nivell d'incendi forestal ja ho tenim molt treballat. Comencem per la cua i seguim pel flanc que té més potencial (simplificant-ho molt) i seguim pels eixos a treballar en diferents incendis tipus. A nivell de serveis de fuites o incendis de matèries perilloses comencem també a tenir un cert ordre. Ja no és només trobar la fuita o tancar una vàlvula. També és el control dels fums i la detecció externa. Tot això implica ampliar molt l'àrea del servei i augmentar el nombre d'efectius. On els situarem?
I tornant a l'inici del post, amb les visites. Una visita als túnels de l'AVE està genial, com les dels hospitals i els aparcaments. Però també ho és conèixer on caldria situar els mitjans. On ens trobarem l'escomesa de llum, de gas i la resta d'instal·lacions. Una mica ja es fa, però cal remarcar expressament que part de la nostra actuació és tenir control de tots aquests punts. Veure les places d'aparcament, el centre de control, les sortides de fum, els llums d'emergència... han de ser-hi, però a nivell operatiu tenen un paper secundari. Com sempre, ens queda molta feina a fer.
